Cartes a la tardor de la vida, Mela Muter i Rainer Maria Rilke.

El fervor amb què l’amiga vienesa llegeix els poemes de Rainer Maria Rilke (1875 – 1927), porta Mela Muter a descobrir la seva obra i a quedar-ne captivada per sempre més. Són a Biscaia, poc abans que esclati la Primera Guerra Mundial. Molts anys després, a la primavera de 1925, l’artista i el poeta coincidiran en una vetllada musical a París. Serà l’inici d’una intensa i bella relació d’amistat, estroncada el gener de 1927, per la mort de Rilke.  Des de l’altre costat de la finestra, un i altre comparteixen la seva passió per les flors, els arbres, la natura o el so dels ocells; hi ha temps també per a parlar de pintura i per confessar un íntim desig: que Rilke accedeixi a ser retratat per a ella. Cartes, però també poemes oferts com a regals, notes escrites per un i altre, i un profund record de la seva amistat recollit a les memòries de Mela Muter configuren un apassionant itinerari per la seva mútua admiració.